2. Debat
Divendres vaig anar al cine a veure La Clase. M’hagués agradat haver vist la pel·lícula abans del debat i de la PAC, perquè el visionat et permet contextualitzar el fragment i tenir més clar que en aquella aula no es viu una situació bidireccional d’ensenyament-aprenentatge entre professor i alumnat. L’exemple m’ha semblat interessant per il·lustrar la diversitat i les tensions que es poden viure a les aules, tant de mestres (diferents models) com d’alumnes (nouvinguts, diferències socials, culturals...). Ens ha servit per reflexionar sobre el tipus de resposta que es pot donar en una situació semblant.
Personalment m’ha costat llençar-me a intervenir al debat, perquè quan tenia un missatge preparat, l’allau de respostes deixaven sense sentit allò que volia dir. Tampoc m’agrada repetir el que ja s’ha dit vàries vegades, penso que si la meva intervenció no ha de ser prou interessant, no cal que digui res perquè ja hi ha d’altres espais per fer tertúlia de cafè. Ens ha costat mantenir un fil argumental i la majoria dels missatges eren d’extensions que treien agilitat al debat. El nombre d’aportacions obligatòries era massa elevat tenint en compte el nombre d’alumnes que formem l’aula. El fet de crear una tercera carpeta ens va permetre reconduir el debat. He trobat bona idea el fet de poder adjuntar documents, és una manera enriquidora d’ampliar coneixements.
Valoro positivament l’experiència, ja que m’ha permès reflexionar sobre conceptes com: etnocentrisme, assimilació, culturització, aculturació, condició de gènere, autoritat vs. debilitat, educació multicultural, educació intercultural, flexibilitat del currículum, currículum ocult, provocació dels adolescents, autoestima...
Llegint els missatges m’he preguntat vàries vegades què entenem per cultura. A la pàg. 13 del mòdul 1, llegim que la cultura és oberta, canviant, negociable i subjecta a modificacions (F.J. García Selgas, J.B. Monleón, 1999, pàg, 24). I també em preguntava quina posició és la de l’escola com a transmissora de saber i cultura. Està adaptada als canvis socials?
Personalment m’ha costat llençar-me a intervenir al debat, perquè quan tenia un missatge preparat, l’allau de respostes deixaven sense sentit allò que volia dir. Tampoc m’agrada repetir el que ja s’ha dit vàries vegades, penso que si la meva intervenció no ha de ser prou interessant, no cal que digui res perquè ja hi ha d’altres espais per fer tertúlia de cafè. Ens ha costat mantenir un fil argumental i la majoria dels missatges eren d’extensions que treien agilitat al debat. El nombre d’aportacions obligatòries era massa elevat tenint en compte el nombre d’alumnes que formem l’aula. El fet de crear una tercera carpeta ens va permetre reconduir el debat. He trobat bona idea el fet de poder adjuntar documents, és una manera enriquidora d’ampliar coneixements.
Valoro positivament l’experiència, ja que m’ha permès reflexionar sobre conceptes com: etnocentrisme, assimilació, culturització, aculturació, condició de gènere, autoritat vs. debilitat, educació multicultural, educació intercultural, flexibilitat del currículum, currículum ocult, provocació dels adolescents, autoestima...
Llegint els missatges m’he preguntat vàries vegades què entenem per cultura. A la pàg. 13 del mòdul 1, llegim que la cultura és oberta, canviant, negociable i subjecta a modificacions (F.J. García Selgas, J.B. Monleón, 1999, pàg, 24). I també em preguntava quina posició és la de l’escola com a transmissora de saber i cultura. Està adaptada als canvis socials?
0 comentaris:
Publica un comentari